dilluns, 18 d’abril de 2016

Canvis

Aquest bloc mai ha acabat de complir el propòsit que jo hagués volgut perquè mai trobo el temps com per posar-m'hi. M'agradaria compartir contingut més pròpiament sociològic a més de les meves valoracions i percepcions personals, i de compartir els meus interessos i gustos. També voldria compartir més sovint paraula sagrada i algunes reflexions sobre les ensenyances de Bahà'u'llàh. No encara, però si que a l'estiu intentaré dedicar-li més temps a aquest bloc i compartir coses de profit.
Fins aleshores m'acomiado i em concentro en els exàmens i en el servei al barri.

divendres, 18 de març de 2016

Vine a celebrar l'any nou bahai a Terrassa!


S'apropa la fi del dejuni i amb la primavera l'arribada d'un nou any. Després d'aquests dies tan especials donem la...
Posted by Alba Cirera Sant on Friday, 18 March 2016

dimecres, 2 de desembre de 2015

Propera visita a la cripta de la Sagrada Família

Bones amics,
només volia avisar que el proper dia 12 el meu pare i jo estarem cantant a les 20:45h en un lloc realment emblemàtic, la cripta de la Basílica de la Sagrada Família. Hi haurà més música, lectures de poesia, "dansa", i tot per a una causa solidària. Nosaltres cantarem paraules dels escrits sagrats bahà'ís.


divendres, 16 d’octubre de 2015

Cuinar a tot color!

M'ho passo re-bé cuinant! M'agrada que ho hagi diversitat, molts colors i el màxim possible de menjà cru o al vapor. Aquí teniu una petita selecció de fotos d'alguns dels plats que vaig improvisant. Creieu que hauria de fer una secció una secció en el bloc per compartir algunes receptes?





Tractant de filar prim

Fa unes setmanes vaig tenir l'oportunitat d'anar a un estudi professional de gravació amb el meu pare per a preparar una cançó per al film #KoloreEzkutuak del Karlos Alastruey. 
Vaig gaudir com una criatura! No disposàvem de gaire temps per a la gravació, així que moltes coses van quedar tal qual va sortir la primera gravació sense possibilitat d'arreglar-ho. Però ho vaig passar realment bé! És increïble com aquells micròfons capten al detall la veu i es poden dolorosament apreciar les imperfeccions de la veu. Ara veig que cal filar prim, perquè potser els altres no se n'adonen, però a mi aquestes brutícies a la veu em dolen. Ara m'han entrat més ganes de per fi començar a aprendre a cantar degudament en alguna escola de música! I ho faré!

La lletra de la cançó és una Paraula Oculta dels escrits bahà'ís, en euskera. Posar-li melodia va ser tota una aventura, curta però fascinant. Quan el meu pare i jo componem sabem que el més important és el moment i no tant el temps. Vam fer la meitat de la cançó fa ja bastant, i uns mesos després la vam acabar, dedicant-hi en total no més de 3 hores. Després evidentment quan hem tingut ocasió de trobar-nos i dedicar temps a la música ha estat la primera que hem assajat.

Compondre amb el meu pare és molt especial. Jo no hi entenc gaire de música, i ell és maneja esplèndidament amb la guitarra, però ens entenem perfectament. És com màgia, de debò! A vegades domina la veu i després la guitarra va prenent forma, i altres vegades és a la inversa. Potser a mi no em convenç la guitarra i d'alguna manera, amb moviment, metàfores i adjectius li faig entendre el que espero escoltar. O potser la guitarra modifica el seu recorregut per fer-me entendre el camí que espera que segueixi. O a vegades són mirades, la respiració... no sé, d'alguna manera ens fem entendre. 
Estem contents perquè sentim que estem començant a crear un estil propi. Un estil que pretén accentuar la significació de la lletra i no tant relaxar com més aviat commocionar i generar reflexió. Ens sentim còmodes amb la nostra forma de música i creiem que també dona peu a la versatilitat.
Espero que puguem trobar més moments per continuar fent música.

En fi, us deixo aquí l'enllaç a la fitxa tècnica del film KoloreEzkutuak, que per cert està inspirat en els escrits bahà'ís, i es proposa convidar a la reflexió sobre la identitat i la condició femenina. 

dijous, 18 de juny de 2015

Art solidari a la cripta de la Sagrada Família II


Doncs el passat dia 13 hi va haver a la cripta de la Sagrada Família un esdeveniment solidari amb 'un lápiz, un dibujo' en el que vaig poder participar junt amb el meu pare, cantant un fragment de la Oració Obligatòria Llarga de Bahà'u'llàh i una Paraula Oculta (podeu veure els texts a l'entrada anterior). També hi va haver poesia i actuacions d'expressió corporal-dansa.


Comparteixo aquí algunes imatges del moment. Micròfons la veritat que no haguessin calgut, perquè el lloc en si mateix tenia un so espectacular. Una de les imatges és realment divertida, sembla que estigui patint moltíssim cantant. El cert és que tret de la primera cançó que no va sortir gaire bé... va ser realment agradable cantar les paraules de Bahà'u'llàh en un lloc tan emblemàtic.

Ja hi ha data per repetir quelcom similar, però ja avisaré que encara queda molt. I han sorgit oportunitats de més coses!

Per cert, la meva guitarra Chesa (que en realitat és del meu germà) ja és mare! Ara tinc un ukelele (al qual encara no li he posat nom) i m'encanta! És el meu primer instrument propi! 

Estic desitjant acabar exàmens i posar-me a preparar totes les cançons que tinc en ment. Només cal això i quadrar horaris amb el pare. La primera en euskera per a una peli del Karlos Alastruey.







dijous, 11 de juny de 2015

Art solidari a la cripta de la Sagrada Família

El proper dissabte dia 13 de juny a les 20:45h, a la cripta de la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona hi haurà un petit acte solidari en col·laboració amb "Un lápiz, un dibujo" on s'hi barrejarà poesia, música, i algunes cosetes artístiques més. L'entrada és gratuïta, però tot aquell qui vulgui podrà col·laborar amb la causa solidaria.

El meu pare acompanyarà a una servidora cantant aquests dos texts de Bahà'u'llàh. Estic segura que gaudiré de cantar en un lloc tan especial.
Feu de la meva oració, oh Senyor, una font d'aigües vivents amb les quals pugui viure tant com duri la Vostra sobirania i faci menció de Vós en cada món dels Vostres mons.
Bahà'u'llàh. Fragment de la Oració Obligatòria Llarga. Traducció no oficial. 

Oh Fill de la Justícia! On pot anar un amant si no és a la terra de l'estimada? I quin buscador troba descans lluny del desig del seu cor? Per al veritable amant la reunió és vida i la separació és mort. El seu pit està desproveït de paciència i el seu cor no està en pau. A una miríada de vides renunciaria per afanyar-se a l'estatge de l'estimada.
Bahà'u'llàh. Les Paraules Ocultes. Traducció provisional.


dilluns, 9 de juny de 2014

Descobrint a la Sílvia Pérez Cruz

Avui us parlo d'una veu que fa un temps que em captiva. És una veu càlida, tendre i delicada, a vegades desgavellada i gairebé ferotge, però com qui parla de cuina, sempre al punt, en la mesura adequada, sempre sona natural i amb un encant especial. 
Sílvia Pérez Cruz aconsegueix donar significat a cada tonada i a la paraula que l'acompanya. Veu i guitarra es fonen en un sol mar, on els silencis, com les onades, juguen un paper gairebé màgic, expressiu en si mateix.



Té un estil molt propi, però li posis el que li posis li queda bé, i com si jugués, dóna a cada melodia un aire diferent, un toc imprevisible que fa que vulguis seguir escoltant-la fins l'últim moment, com qui espera el final d'un conte. 

És un personatge que em genera curiositat, no tan sols pel seu present com artista, sinó pel seu passat, que l'ha construïda i l'ha fet artista. L'art sempre ha estat en la seva vida, està clar que de forma especial. Perquè molta gent pot viure de l'art (o intentar-ho, perquè està difícil), però ser artista... ser artista és més complicat.
El que a mi em transmet quan canta és que està en una profunda sensació de connexió amb el que fa, i amb quelcom que va molt més enllà... em dóna la impressió que té una forma de viure la vida, una percepció especial d'allò que l'envolta, que es manifesta en el seu art. 

El recull de cançons '11 de Novembre' és delicadíssim! Puc passar hores escoltant-lo que no me'n canso. És nota que està molt cuidat. El resultat de la seva col·laboració amb Las Migas és apassionant! No sabria dir quina de les seves cançons o versions m'agrada més! La vaig descobrir amb 'Não Sei', una cançó que senzillament em va transportar, amb Paraules d'Amor i Vestida de nit. No deixo d'escoltar-les. I uf... cada dia que escolto la seva veu és com si la descobrís! 

L'altre dia vaig escoltar el nou disc 'Granada', i potser encara és massa aviat per parlar-ne, però em va sorprendre amargament. És impressionant i fascinant com tota la seva música, però potent i desgavelladora! Si l'escoltes d'una tirada com jo acabaràs abatut. No, aquest disc és per escoltar amb calma. Ara una cançó, i d'aquí una bona estona una altra. S'ha d'assaborir poc a poc, d'altra manera l'amargura és dolorosa. És un disc que s'ha de pair bé, jo encara estic en procés, mirant d'entendre el que explica. N'escolto dues i de seguida he de tornar a la calma d'11 de novembre. És una sensació estranya, i em pregunto com ho deu viure ella, perquè una cosa és sentir la música com a oient, però una altra molt diferent és viure-la, amb tots els significats que hi amaga.
Pintura de Toni Galmés

Però en fi, és en definitiva una veu per gaudir. Tinc tantes ganes d'anar a un dels seus concerts!
Si us plau, pren-te el temps per escoltar-la amb calma, per escoltar unes quantes cançons més que la que comparteixo aquí.

Una constant confirmació

No sé explicar el que vaig viure en aquella terra sagrada, i a vegades penso que és millor així… Simplement tracto de recordar aquella visita com l’experiència que va canviar el paradigma de la meva vida, i va tornar el meu dia a dia en la resposta a les plegaries que m’han acompanyat des de petita. Déu sempre respon a les oracions, sempre. Més tard o més d’hora, com a Ell li plau i quan més ho necessitem. 

Ara tot és més complicat, i no obstant res no canviaria. Dono moltes passes enrere, i quan miro d’avançar, un mirall al meu davant em bloqueja i m’impedeix observar el món en total plenitud. Sempre ha estat en front meu plantat, però fa poc que ens coneixem de debò. Ell i jo ens enfadem constantment. És frustrant! Però d'alguna manera Déu em va fer saber algunes coses que hi trobaria més enllà d'aquest mirall, i em va dir que és el moment, que estic preparada, que no miri enrere, que tot està disposat. Malgrat la duresa del camí, els errors i les mancances, sovint se’m concedeix el regal de tornar per uns instants a aquella terra, i així puc sentir el Seu amor que m’acompanya dia a dia. 
El futur és esperança i el present… una constant confirmació.






dimecres, 23 d’abril de 2014

Silenci

Quant de silenci per aquí, no? Últimament la meva vida ha estat immersa en pluges torrencials, tantes coses han passat que ha estat impossible expressar-ho en petits plugims. He après moltes coses els últimes mesos, i he sigut molt feliç!

No obstant, espero poder tornar per aquí i continuar compartint experiències, art, conceptes, etc.

És curiós perquè precisament la paraula "silenci" durant un temps va rondar molt el meu cap. Però si m'hi paro a pensar, les últimes setmanes han estat plenitud, melodia i color. Ara cal deixar-ho reposar, després treballar una mica més el material, i deixar fluir la inspiració. A veure si en sorgeix alguna cosa.

Ara només us deixo algunes fotos, i us desitjo un molt feliç Ridvan, pels bahà'ís la més gran de les festivitats!